Època de crisi, època del D.I.Y!!!

Per tots nosaltres és conegut l’actual moment ecònomic que està atravessant el nostre país, estem inmersos en una crisi econòmica molt greu de la qual no n’acavem mai de veure la fi.

És en aquests moments, on fugint de l’afany de consumisme preexistent, es van creant altres maneres d’interpretar i de reinterpretar la moda, no consumint, sinó tirant del nostre enginy, de la capacitat de reciclar i de reinventar.

Us animo a tots a fer els vostres DIY (Do It Yourself), o el que és el mateix, fes-ho tu mateix, busqueu aquells pantalons llargs que no us poseu mai, talleu-los, destenyiu-los, tenyiu-los d’un altre color, poseu-hi unes taxes en forma de creu que tan de moda estàn, en fi, el que la vostra imaginació i el vostre gust us dicti…

És una pràctica entretinguda, divertida, econòmica i terapèutica!!

El poder de convocatòria de Zara a internet

Era la notícia del 2010 i arribo tard a explicar-la, tot i que jo, com una pseudo-fashionista, vaig esperar el mateix dia el llançament de la web de compra on line de Zara fins a la una i mitja de la matinada, hora en què vaig decidir que en tenien per una bona estona. I tenia raó.

Després d’hora i mitja la web continuava caiguda, i pel que sembla el procés de compra no va ser possible fins passades 24 hores. Com és possible que l’empresa de moda més gran del món (que Inditex ja és més gran que Gap!) falli estrepitosament el dia del seu llançament? I com es van atrevir a anunciar aquest moment als quatre vents sense haver tingut la web en proves abans? Sí, aquestes preguntes se les fa tothom, i han sortit encertadament a uns quants blocs i articles de premsa. També ha sortit aquella errada estrepitosa d’haver indexat a Google la home page de Zara amb una metadescription pròpia d’un estudiant d’institut de 15 anys a la classe de noves tecnologies: “Aquí ponemos el copy del anuncio, para que la gente pueda leer lo que somos”. Podem treure moltes conclusions.

• La primera: hi ha un abisme entre la preparació demandada per portar el màrqueting d’una botiga on line i la que s’exigeix per portar el d’una marca en totes les altres versions (senyors de Zara, donin-me el lloc a mi, que no sóc cap crack però en sé bastant de venda on line). I a més, estem segurs que els caps no roden tan ràpid quan hi ha l’excusa tècnica.
• La segona: l’estratègia on line no només no és important per la marca sino que tampoc sembla que ho sigui per al comprador. I ho dic perquè de totes aquests problemes de llançament només en parlen els quatre analistes web de sempre, no hi ha pràcticament cap analista de moda escandalitzat. I jo ho trobo un escàndol: no m’imagino que inaugurin una botiga al Passeig de Gràcia a les 12 del vespre i et tinguin a la porta de males maneres fins les 2. No, com a mínim hi haurà canapès i hi hauràs d’anar amb vestit de còctel. I si no pots comprar quan es dóna el tret de sortida ja no és un fracàs d’imatge, és un fracàs de vendes. Deia El País que en el primer dia de vendes s’havien fet 1.200 comandes, i crec jo que la dada important no és aquesta, sinó totes les altres que es van deixar de fer per problemes de plataforma. I una altra cosa: 1.200 comandes és una misèria per Zara.
• I la tercera no és una conclusió, sino un atreviment personal a donar la meva opinió: el soroll generat per Zara a la comunitat twittera, SEOs i fans d’altres xarxes socials ha tingut un mínim impacte sobre la imatge i la reputació de Zara. Perquè pocs dels que en parlen són target de Zara, i molt parlar però segur que pocs han comprat amb la nova plataforma, i aperquè el vertader comprador de Zara està encantat amb la nova web. Perquè Zara no necessita a Google ni als bloggers per vendre, és una marca de sobra coneguda. Al comprador ja el tenen guanyat, i tot i la ràbia del dia del llançament em considero inclosa com a compradora guanyada. Perquè tenen el millor de les botigues, i la temptació de buscar allò que t’has emprovat però que no hi havia en el color que t’agrada és molt forta. Perquè han cuidat els plaços d’entrega, hi ha flexibilitat de rebre-ho a casa o passar per la botiga a buscar-ho, i perquè s’han preocupat d’ajustar les tarifes de les despeses d’enviament, taló d’Aquiles inqüestionable d’altres negocis on line que de moment copen la venda a internet, com Privalia o Buy Vip o Vente Privée.

¿Què em sembla en sí la plataforma de venda? Justeta, prefereixo encara la usabilitat de Promod i l¡estètica de Nolita, només per posar dos exemples. De tota manera, la previsió optimista de Zara és que arribin a facturar on line un 10% del total, cosa que evidentment són molts milions però que em continua deixant escèptica sobre la poca ambició de Zara en la venda on line. Si realment volen potenciar-la tan poc, no sé si val la pena arriscar-se a la mala imatge. Internet pot ser el que volguem: un canal de venda o un aparador publicitari, però s’ha de ser el millor en el que decidim que volem ser.

A la venda les samarretes guanyadores dels Music & Fashion Awards

La col·laboració de Cosmopolitan, Friday’s Project i el Escarabajo Amarillo per premiar dissenyadors debutants ja té guanyadors. Al desembre es va donar a conèixer aquest concurs dirigit als estudiants de disseny i moda per crear l’estampat d’una samarreta inspirada en la música (bé, deia el certamen del Rock, però a mi no em sembla que s’hagin acostat gaire al concepte rock&roll). Doncs la festa de presentació dels premis va ser el passat 30 de gener, i les samarretes de la col·lecció Music & Fashion Awards ja es troben en algunes de les botigues de Friday’s Project. Sí, he dit en algunes, perquè per exemple a Sabadell, que és la més nova, no les hem vist encara.

L’acció promocional que s’han marcat a Friday’s Project em sembla d’allò més encertada, ja que uneix la popularitat d’un concurs, que a més va ser promocionat de forma viral des d’Internet, amb el suport de grans noms de la moda. I és que junt amb la samarreta guanyadora del concurs, estan a la venda models ideats per noms conegudissims:  Ana Locking, Amaya Arzuaga, Javier Larrainzar, Roberto Torreta,Victorio i Lucchino i Angel Schlesser. Una bona manera de reinventar la idea de les col·laboracions amb grans estrelles (que ha fet famós a H&M però que també ha arribat a Naf Naf, Mango o TopShop), donant-li un enfocament molt en la línia del que representa Friday’s Project.

I jo que últimament estava preocupada per les decisions que es prenen al Friday’s. Després de prescindir de la colecció masculina (per mi, un gran error), de retirar les marques d’alta gamma com Fornarina o Nolita (ídem= error) i de presentar línees de roba per oficinista més pròpies d’un Benetton esquitxades amb alguns complements i tops nocturns a l’estil Bershka, el Friday’s Project estava totalment enfonsat entre les meves botigues top i veia del tot impossible una recuperació.

Music&Fashion Awards

Max Factor i Friday’s Project

Però últimament sembla que han pres el relleu de Desigual en l’execució de campanyes innovadores, col·laboracions i patrocinis. L’última és la campanya que està portant  maquilladors professionals de Max Factor a les botigues per fer demostracions amb les clientes. Aquests 2 pròxims caps de setmana seran a Sabadell.

Adéu B&B, hola 080

Sí, el Bread & Butter deixa Barcelona i aquí les autoritats vaguen desesperades per trobar una fira que torni a posar el Barcelona en el punt de mira de la indústria de la moda. Aquí els polítics donaven per fet que l’Ajuntament i la Generalitat comprarien el favor dels organitzadors i  mantindrien el certamen. Això sí, només els fa pena pels diners que recaudaven els hostelers, sense cap mena d’interès per la proposta del certamen o  pel que representa.

El que vull dir és que encara que és cert que les vuit edicions de B&B han estat un èxit, la fira no tenia i no ha tingut mai una relació directa ni amb la ciutat ni amb la nostra  indústria de la moda. En primer lloc, la fira no va néixer a Barcelona (no és que Berlín se l’emporti sinó que la recuperarà si és cert el que diuen els mitjans), i en segon lloc, no té cap mena de valor local; com diuen els organitzadors, el B&B és de naixement nòmada i internacional.

A més, val la pena recordar que aquesta era una fira més aviat elitista (sí, molt urbana però molt esnob) que no feia cap favor als nous valors barcelonins i que només estava a l’abast de grans marques com Desigual i Custo Barcelona, que no necessiten per res ser a Fira de Barcelona per situar-se a l’òrbita internacional.

I tot plegat jo me n’alegro si el B&B torna a la capital alemanya i recordo als polítics que, a més de no poder competir en un pla creatiu ( Berlín és una ciutat en un moment d’avantguarda gens comparable a la recessió d’idees barcelonina), no poden jugar tampoc la carta de la infraestructura (que a més és la que els concerneix directament). I és que la xarxa de transport berlinesa no es pot ni comparar amb la d’aquí, la relació qualitat-preu dels restaurants i hotels és excel·lent  i no em vull ni imaginar les possiblitats que té l’antic aeroport de Templehoff com a seu per un certamen com aquest.

Només fa 10 dies de l’últim  B&B i ja hem assistit a una pluja d’informacions sobre com serà la fira que el supleixi i que salvi la moda barcelonina. Un consell: no es pot tenir tot, o volem una fira que porti a la ciutat grans noms internacionals  o volem impulsar la moda barcelonina. Són objectius diametralment oposats. Per complir el primer, els Think Tanks hauran de seguir buscant una fórmula.

080 Barcelona Fashion

Pel que fa al segon, una possible resposta ja tenia vida abans de tot aquest sobresalt. És tracta de la passarel·la 080 Barcelona Fashion, que el proper mes de març acollirà les propostes de 29 dissenyadors. La 080 sí que representa els valors de la moda a Barcelona, i compta amb el suport de noms consolidats com el de Miriam Ocariz o Txell Mirras. De moment, estic contenta que aquest enrenou amb el B&B hagi revifat l’interès per la 080, però per altra banda em fa una mica de por que no l’enfonsin intentant de totes totes que sigui un fenomen social i mediàtic com el que va ser el Bread & Butter.

Compres online, una alernativa poc explotada per les grans marques

Cada cert temps, Mango inicia una campanya de renovació i promoció de la seva botiga on line, www.Mangoshop.com, a més de insistir en altres iniciatives com la seva secció “Que me pongo by Mango“.  No obstant, a mi, que per coses de la feina estic tot el dia manegant conceptes d’estratègia a internet relacionats amb la usabilitat, el posicionament, disseny i companyia, no m’agrada en absolut la manera com han resolt la web.

És més, em sorprèn sempre molt negativament com és que a la web d’una de les marques més populars continua havent-hi pre-homes, clics interminables, abús de flash i javascript, lentitud en la càrrega i un interès totalment nul en competir per les primeres posicions en els rànquings de Google. El més extrany és que aquesta situació es repeteix amb pràcticament totes les marques de moda de gran consum: cap de les webs d’Inditex és apta per la compra, tampoc la d’H&M, ni Benetton, ni System Action, ni tan sols Sfera.

Haig d’investigar una mica, però em dóna la sensació que les compres fashion a Internet estàn dominades per webs tipus e-Bay, Vip Venta o Privalia, o per la venda per catàleg tipus Venca, o la meva preferida, La Redoute. ¿Com és possible que fins i tot les marques de luxe s’hagin deixat passar al davant? ¿Tant malament surten els estudis de mercat com que els directius i les agències mantenen aquests desastres de webs durant anys i anys?

Amb aquesta reflexió m’acaba de sorgir una idea de negoci, em podria fer consultora de projectes d’internet especialitzats en moda, i crec que, a dia d’avui, encara em puc fer d’or. Com a mínim aquí a Catalunya i a Espanya, ja que visitar les webs de companyies estrangeres sempre dóna molta millor imatge. La botiga on-line que m’encanta i visito cada setmana és la de Promod. Les novetats de la col·lecció es poden veure abans que a les botigues, hi ha seccions amb idees i tendències, i a més, encara que només està en anglès i francès, tenen distribució de productes a Espanya. Una altra favorita és la web de Diesel, o la d’American Apparel, que és tot un exemple de com s’han de fer portar l’estratègia online per una marca de roba.

Temps fred, idees congelades

Sembla que aquesta setmana arriba una onada d’aire polar. M’agafa d’imprevist, em fa molta mandra que faci fred. M’havia acostumat a aquestes últimes tardors de caloreta, sobretot a Barcelona, on no fa falta treure la bufanda més que dos mesos a l’any.

Per vestir una mica estilosa, a més, crec que m’havia fet a la idea que aquest temps suau duraria bastant… Estic repassant les meves compres de temporada i no hi ha res que em serveixi pel fred. Només he comprat un jersei primet, un vestit estampat (fatal, és com de tul!) i una brusa de tirants (sense comentaris).

Compres per una tardor del s. XXI

Així que em toca redefinir el vestuari d’hivern i anar pensant en les tendències que vull traslladar a la compra compulsiva. També és veritat que aquest any em costa més trobar just el que havia pensat o el que havia vist a les revistes. No sé que serà la causa: falta de temps per recórrer botigues, col·leccions conservadores a les meves marques preferides per culpa de la crisi, massa idees preconcebudes….

El meu primer objectiu són unes botes esportives o uns botins. M’han agradat els que he vist de Diesel, Gioseppo i KangaROOS. La idea és un calçat per tot: mitja canya, bota plana amb civelles, o tipus Converse però més urbanes, de pell o platejades.

També pot ser interessant fer-se amb un xaleco de pell (imitada, per descomptat), que vesteixi camises i vestits d’aire Janis Joplin que he comprat pensant per error que serien aptes pel desembre. Serveixen també els jerseis de llana sense mànigues.

És imprescindible adquirir alguna cosa amb quadre escocès. La bona notícia és que com que estan per tot arreu, és fàcil trobar un accessori baratet al Bershka, H6M o Pull & Bear.

Com que al final, en l’obrir l’armari només hi ha roba negra, texana o marró, haig de mentalitzar-me en no comprar mai més prendes bàsiques que facin “fons d’armari”. Només perseguiré jerseis de color mostassa, samarretes fúcsia o mini parkes verdes.

D’acord amb els meus principis de no-excessiu consumisme i reciclatge de propostes, recuperaré d’altres temporades la caçadora i el bolso de cuir, els jerseis XXL, les botes d’aigua, mini-vestits per portar amb texans pitillos i la bufanda i els guants de llana més llargs.