Tag Archives: Marques

A la venda les samarretes guanyadores dels Music & Fashion Awards

11 febr.

La col·laboració de Cosmopolitan, Friday’s Project i el Escarabajo Amarillo per premiar dissenyadors debutants ja té guanyadors. Al desembre es va donar a conèixer aquest concurs dirigit als estudiants de disseny i moda per crear l’estampat d’una samarreta inspirada en la música (bé, deia el certamen del Rock, però a mi no em sembla que s’hagin acostat gaire al concepte rock&roll). Doncs la festa de presentació dels premis va ser el passat 30 de gener, i les samarretes de la col·lecció Music & Fashion Awards ja es troben en algunes de les botigues de Friday’s Project. Sí, he dit en algunes, perquè per exemple a Sabadell, que és la més nova, no les hem vist encara.

L’acció promocional que s’han marcat a Friday’s Project em sembla d’allò més encertada, ja que uneix la popularitat d’un concurs, que a més va ser promocionat de forma viral des d’Internet, amb el suport de grans noms de la moda. I és que junt amb la samarreta guanyadora del concurs, estan a la venda models ideats per noms conegudissims:  Ana Locking, Amaya Arzuaga, Javier Larrainzar, Roberto Torreta,Victorio i Lucchino i Angel Schlesser. Una bona manera de reinventar la idea de les col·laboracions amb grans estrelles (que ha fet famós a H&M però que també ha arribat a Naf Naf, Mango o TopShop), donant-li un enfocament molt en la línia del que representa Friday’s Project.

I jo que últimament estava preocupada per les decisions que es prenen al Friday’s. Després de prescindir de la colecció masculina (per mi, un gran error), de retirar les marques d’alta gamma com Fornarina o Nolita (ídem= error) i de presentar línees de roba per oficinista més pròpies d’un Benetton esquitxades amb alguns complements i tops nocturns a l’estil Bershka, el Friday’s Project estava totalment enfonsat entre les meves botigues top i veia del tot impossible una recuperació.

Però últimament sembla que han pres el relleu de Desigual en l’execució de campanyes innovadores, col·laboracions i patrocinis. L’última és la campanya que està portant  maquilladors professionals de Max Factor a les botigues per fer demostracions amb les clientes. Aquests 2 pròxims caps de setmana seran a Sabadell.

Compres online, una alernativa poc explotada per les grans marques

13 nov.

Cada cert temps, Mango inicia una campanya de renovació i promoció de la seva botiga on line, www.Mangoshop.com, a més de insistir en altres iniciatives com la seva secció “Que me pongo by Mango“.  No obstant, a mi, que per coses de la feina estic tot el dia manegant conceptes d’estratègia a internet relacionats amb la usabilitat, el posicionament, disseny i companyia, no m’agrada en absolut la manera com han resolt la web.

És més, em sorprèn sempre molt negativament com és que a la web d’una de les marques més populars continua havent-hi pre-homes, clics interminables, abús de flash i javascript, lentitud en la càrrega i un interès totalment nul en competir per les primeres posicions en els rànquings de Google. El més extrany és que aquesta situació es repeteix amb pràcticament totes les marques de moda de gran consum: cap de les webs d’Inditex és apta per la compra, tampoc la d’H&M, ni Benetton, ni System Action, ni tan sols Sfera.

Haig d’investigar una mica, però em dóna la sensació que les compres fashion a Internet estàn dominades per webs tipus e-Bay, Vip Venta o Privalia, o per la venda per catàleg tipus Venca, o la meva preferida, La Redoute. ¿Com és possible que fins i tot les marques de luxe s’hagin deixat passar al davant? ¿Tant malament surten els estudis de mercat com que els directius i les agències mantenen aquests desastres de webs durant anys i anys?promod

Amb aquesta reflexió m’acaba de sorgir una idea de negoci, em podria fer consultora de projectes d’internet especialitzats en moda, i crec que, a dia d’avui, encara em puc fer d’or. Com a mínim aquí a Catalunya i a Espanya, ja que visitar les webs de companyies estrangeres sempre dóna molta millor imatge. La botiga on-line que m’encanta i visito cada setmana és la de Promod. Les novetats de la col·lecció es poden veure abans que a les botigues, hi ha seccions amb idees i tendències, i a més, encara que només està en anglès i francès, tenen distribució de productes a Espanya. Una altra favorita és la web de Diesel, o la d’American Apparel, que és tot un exemple de com s’han de fer portar l’estratègia online per una marca de roba.

¿Què es es ven, exactament, en aquest anunci?

7 ag.

American Apparel

Anunci d'American Apparel

Anunci d'American Apparel

Una imatge que no he trobat molt semblant a aquesta apareixia en una revista super cool d’un restaurant super cool de Berlín, i la pregunta va ser formulada per una amiga amb total innocència. Va anar més o menys així:

– Què vénen exactament aquesta gent? Són els mitjons?

-No, és una marca de samarretes, com les JBP. Són les que fan servir tots els grups de pop-rock per al merchandising que comprem a internet i als concerts.

-Què?? I per això ha de sortir la tia sense roba? Què denigrant, no?

-Home, a mi no em sembla especialment ofensiva. Te’n recordes de la de Gucci amb la noia que ensenyava la G al seu cos? O la “porno-chic” de Sisley?

Això va passar fa vàries setmanes, i des de llavors he estat pensant molt profundament en el significat de l’anunci . Si bé la imatge és artistica i bastant bonica, i per sí sola no m’arriba a ferir, una recerca més profunda per l’imaginari d’aquesta marca sí que m’indigna de debò (a mi, i a molts col·lectius feministes dels EUA).

Resulta que aquest anunci no és una campanya puntual, sino que la reputació d’American Apparel ha estat tota aconseguida a base d’explotar la sensualitat dels adolescents americans, amb un branding que identifica provocació i avantguarda amb aquesta marca de roba insulsa i poc creativa. Això sí, els mitjons en qüestió són com el leitmotiv de la casa, i sembla, a més, que els ha anat molt i molt bé.

Només cal veure quin munt de fotos té la fotogaleria amateur que hi ha a la web, un reclam molt eficaç per atraure visites, i que fins i tot ofereix la suscripció per e-mail per rebre cada setmana les fotos que s’hi incorporen (uau, aquesta sí que és una bona tècnica per recollir informació de mercat).

Doncs jo, pensant-ho bé, preferia la imatge d’AmericanApparel vinculada a les samarretes de Mudhoney. D’acord que el pop-rock no és un concepte universal, però és clarament menys denigrant i més propi d’un entorn underground. Per què sí, American Apparel va de marca alternativa, però aquesta estratègia funciona igual per Guess, per D&G, Calvin Klein i qualsevol altre que s’apunti a la moda.

Un apunt més, fa poc que han obert la primera botiga a Barcelona al carrer Avinyó. Si algú hi ha anat i m’explica què tal, perfecte. Si no, ja faré un altre post.