Arxius | Botigues RSS feed for this section

A la venda les samarretes guanyadores dels Music & Fashion Awards

11 febr.

La col·laboració de Cosmopolitan, Friday’s Project i el Escarabajo Amarillo per premiar dissenyadors debutants ja té guanyadors. Al desembre es va donar a conèixer aquest concurs dirigit als estudiants de disseny i moda per crear l’estampat d’una samarreta inspirada en la música (bé, deia el certamen del Rock, però a mi no em sembla que s’hagin acostat gaire al concepte rock&roll). Doncs la festa de presentació dels premis va ser el passat 30 de gener, i les samarretes de la col·lecció Music & Fashion Awards ja es troben en algunes de les botigues de Friday’s Project. Sí, he dit en algunes, perquè per exemple a Sabadell, que és la més nova, no les hem vist encara.

L’acció promocional que s’han marcat a Friday’s Project em sembla d’allò més encertada, ja que uneix la popularitat d’un concurs, que a més va ser promocionat de forma viral des d’Internet, amb el suport de grans noms de la moda. I és que junt amb la samarreta guanyadora del concurs, estan a la venda models ideats per noms conegudissims:  Ana Locking, Amaya Arzuaga, Javier Larrainzar, Roberto Torreta,Victorio i Lucchino i Angel Schlesser. Una bona manera de reinventar la idea de les col·laboracions amb grans estrelles (que ha fet famós a H&M però que també ha arribat a Naf Naf, Mango o TopShop), donant-li un enfocament molt en la línia del que representa Friday’s Project.

I jo que últimament estava preocupada per les decisions que es prenen al Friday’s. Després de prescindir de la colecció masculina (per mi, un gran error), de retirar les marques d’alta gamma com Fornarina o Nolita (ídem= error) i de presentar línees de roba per oficinista més pròpies d’un Benetton esquitxades amb alguns complements i tops nocturns a l’estil Bershka, el Friday’s Project estava totalment enfonsat entre les meves botigues top i veia del tot impossible una recuperació.

Però últimament sembla que han pres el relleu de Desigual en l’execució de campanyes innovadores, col·laboracions i patrocinis. L’última és la campanya que està portant  maquilladors professionals de Max Factor a les botigues per fer demostracions amb les clientes. Aquests 2 pròxims caps de setmana seran a Sabadell.

Anuncis

Compres online, una alernativa poc explotada per les grans marques

13 nov.

Cada cert temps, Mango inicia una campanya de renovació i promoció de la seva botiga on line, www.Mangoshop.com, a més de insistir en altres iniciatives com la seva secció “Que me pongo by Mango“.  No obstant, a mi, que per coses de la feina estic tot el dia manegant conceptes d’estratègia a internet relacionats amb la usabilitat, el posicionament, disseny i companyia, no m’agrada en absolut la manera com han resolt la web.

És més, em sorprèn sempre molt negativament com és que a la web d’una de les marques més populars continua havent-hi pre-homes, clics interminables, abús de flash i javascript, lentitud en la càrrega i un interès totalment nul en competir per les primeres posicions en els rànquings de Google. El més extrany és que aquesta situació es repeteix amb pràcticament totes les marques de moda de gran consum: cap de les webs d’Inditex és apta per la compra, tampoc la d’H&M, ni Benetton, ni System Action, ni tan sols Sfera.

Haig d’investigar una mica, però em dóna la sensació que les compres fashion a Internet estàn dominades per webs tipus e-Bay, Vip Venta o Privalia, o per la venda per catàleg tipus Venca, o la meva preferida, La Redoute. ¿Com és possible que fins i tot les marques de luxe s’hagin deixat passar al davant? ¿Tant malament surten els estudis de mercat com que els directius i les agències mantenen aquests desastres de webs durant anys i anys?promod

Amb aquesta reflexió m’acaba de sorgir una idea de negoci, em podria fer consultora de projectes d’internet especialitzats en moda, i crec que, a dia d’avui, encara em puc fer d’or. Com a mínim aquí a Catalunya i a Espanya, ja que visitar les webs de companyies estrangeres sempre dóna molta millor imatge. La botiga on-line que m’encanta i visito cada setmana és la de Promod. Les novetats de la col·lecció es poden veure abans que a les botigues, hi ha seccions amb idees i tendències, i a més, encara que només està en anglès i francès, tenen distribució de productes a Espanya. Una altra favorita és la web de Diesel, o la d’American Apparel, que és tot un exemple de com s’han de fer portar l’estratègia online per una marca de roba.

Noves obertures d’H&M a Barcelona

1 oct.

Està clar que la crisi no afecta a tothom per igual: mentre moltes sastreries de tota la vida i botigues de marca tanquen les portes o fan “promocions especials” en temporada fora de rebaixes, alguns han vist la oportunitat de mostrar totes les cartes i treure profit d’un mercat inmobiliari a la baixa, uns competidors empobrits per la situació econòmica i un avantatge competitiu molt important que és vendre roba per a totes les butxaques.

Evidentment em refereixo a H&M i al bombardeig de notícies sobre obertures de noves i immenses botigues a Barcelona. Notícies excitants per mi i de segur per molts altres fans de la col·lecció DIVIDED d’aquesta firma (com la Meri, per exemple, a qui agraeïxo haver-me passat aquesta info), perquè d’aquí a final d’any ens podrem perdre en H&Ms de tamany Corte Inglés tan cèntrics com:

H&M

H&M

Diagonal 572: A l’antiga seu d’Auna i Ono, molt a prop de l’Illa Diagonal, la companyia ha llogat 2.500m2 per fer una botiga que té totes les col·leccions, inclosa la de nens, que fins ara només venien a Diagonal Mar.
La Rambla 151: On hi havia la mítica botiga Modelo, un espai de 2.000m2 més, en una ubicació on fa competència de veritat a l’imperi Inditex. Recordem, que H&M té ja al centre la botiga de Portaferrissa i la de Passeig de Gràcia.

Però el que més sorprèn és que cap d’aquests dos espais serà de veritat el Flagship de la marca a Barcelona: H&M ha encarregat a l’Estudi Mariscal (sí, els del creador del Cobi i referència de la marca de disseny Barcelona) l’interiorisme del temple definitiu Hennes & Mauritz. Estarà al Portal de l’Àngel 22, a l’antic edifici de Gas Natural (el mateix que va veure fallir un Bennetton no fa gaire). La botiga obrirà previsiblement al novembre, i pel que hem pogut saber gràcies als mitjans de comunicació, tindrà fins i tot un servei de personal shopper. Fins que obrin, us deixo una imatge de la maqueta de com serà l’interiorisme que han pensat a Mariscal.

Mariscal per H&M

Experiència Friday’s project i el rock’n’roll

18 ag.

Sens dubte,el  Friday’s project de Passeig de Gràcia és la meva botiga preferida de Barcelona. No és només que hagi comprat samarretes a 3 euros de rebaixes i a 6 euros sense rebaixar, texans per 15 euros o una caçadora de temporada per 39.90 quan tenia un preu original de 159.90.

El que em fa més feliç quan passo per un Friday’s és que sempre tenen posada la música rockera. Ho tenen molt interioritzat, des del patrocini del Primavera Sound ’07 (sessió de fotos de matinada amb White Stripes al fons inclosa), a les guitarres que exhibien per tota la botiga, o als èxits dels MC5 i de Jimmy Hendrix que m’animen a comprar.

No fa molt vaig decidir-me a visitar la botiga que tenen al Maremagnum, i era inevitable que sortís d’allà comprant, perquè la col·lecció de hits dels 90 que sonava semblava feta a mida per a mi. No com quan vas al Razz i et posen alguna cosa de Pixies o de Blur que et recorda molt de lluny al que escoltaves, sino una successió dels temes que escolliria personalment a casa si tingués la opció. Atenció, i per aquest ordre:

  • Soungarden: Spoonman
  • Rage Against the Machine: Renegades of funk
  • Red Hot Chili Peppers: Suck my kiss
  • L7: Pretend we’re dead
  • Jane’s Addiction: Been Caught Stealing

No fan falta més paraules perquè us feu una idea de l’emoció que portava a sobre quan vaig sortir d’allà (i les ganes que tinc de tornar) i de quina abismal diferència hi ha entre això i escoltar en un sol dia i en 5 botigues diferenets l’únic hit d’Amy Winehouse.

Ah sí! La compra… Em vaig quedar uns pantalons elàstics tipus “pitillo” , de quadrets petits en gris i negre, amb un aire entre els anys 50 i el rockabilly, que em van semblar molt cool.

Unes compres a Garage, la botiga second hand més famosa de Berlín

30 jul.

Era una de les parades obligatòries a la capital d’Alemanya, i no em queda cap dubte del perquè. Sortia a totes les guies amb una ressenya més o menys com aquesta: “la roba es ven al pes en aquest magatzem de roba indispensable pels amants del second-hand”. I ràpidament em venia al cap la imatge d’una bàscula gegant d’agulla plena de vestits de flors dels anys setanta i pantalons de vellut de color violeta  ¿Seria així de veritat?

La vam trobar en una zona més aviat poc turística, però molt ben senyalitzada. I era enorme: un magatzem, sí senyor. El més anys setanta que hi havia era el sofà estampat de l’entrada, però no estava a la venda.

Val a dir que la roba que es cobrava al pes era només la que no tenia etiqueta (i la majoria sí que en tenien), però si tens la sort de cara pots sortir amb un quilo de roba per 12,99 euros (9,99 euros durant la happy hour, que a Berlín és un concepte molt estès, i sembla que no només per les caipirinhes….)

Era un lloc perfecte per trobar roba hortera, per l’atrezzo de teatre, per a la impossible moda dels 80 i per comprar anodines i avorrides samarretes esportives fabricades en massa. Hi havia roba de noi, de noia, pels petits i fins i tot sabates i botes, que és l’última cosa que m’imagino comprant si ja ha passat per altres persones.

Roba de segona mà de Berlin

La Nati i el Félix exhibeixen les adquisicions de Garage

Al final no vaig comprar res, en part perquè jo tinc roba com per muntar un mini-Garage a casa, i en part perquè tot el que m’agradava era massa petit. Molt més productiva va ser la visita per a l’Olga, per a la Nati i per al Félix, que van triomfar amb les seves adquisicions perfectes per turistejar o per exhibir-se a qualsevol festival d’estiu. Una samarreta de ratlles, caçadora i faldilla texana, i una jaqueta d’autèntica pell per 18 euros (1,4 kilos).

Res a veure amb les botigues second-hand del carrer Riera Alta, de Gràcia, o els Encants , on no fa falta molt de temps per repassar els destartalats saldos als que ens tenen acostumats.