Tag Archives: Berlín

Adéu B&B, hola 080

5 febr.

Sí, el Bread & Butter deixa Barcelona i aquí les autoritats vaguen desesperades per trobar una fira que torni a posar el Barcelona en el punt de mira de la indústria de la moda. Aquí els polítics donaven per fet que l’Ajuntament i la Generalitat comprarien el favor dels organitzadors i  mantindrien el certamen. Això sí, només els fa pena pels diners que recaudaven els hostelers, sense cap mena d’interès per la proposta del certamen o  pel que representa.

El que vull dir és que encara que és cert que les vuit edicions de B&B han estat un èxit, la fira no tenia i no ha tingut mai una relació directa ni amb la ciutat ni amb la nostra  indústria de la moda. En primer lloc, la fira no va néixer a Barcelona (no és que Berlín se l’emporti sinó que la recuperarà si és cert el que diuen els mitjans), i en segon lloc, no té cap mena de valor local; com diuen els organitzadors, el B&B és de naixement nòmada i internacional.

A més, val la pena recordar que aquesta era una fira més aviat elitista (sí, molt urbana però molt esnob) que no feia cap favor als nous valors barcelonins i que només estava a l’abast de grans marques com Desigual i Custo Barcelona, que no necessiten per res ser a Fira de Barcelona per situar-se a l’òrbita internacional.

I tot plegat jo me n’alegro si el B&B torna a la capital alemanya i recordo als polítics que, a més de no poder competir en un pla creatiu ( Berlín és una ciutat en un moment d’avantguarda gens comparable a la recessió d’idees barcelonina), no poden jugar tampoc la carta de la infraestructura (que a més és la que els concerneix directament). I és que la xarxa de transport berlinesa no es pot ni comparar amb la d’aquí, la relació qualitat-preu dels restaurants i hotels és excel·lent  i no em vull ni imaginar les possiblitats que té l’antic aeroport de Templehoff com a seu per un certamen com aquest.

Només fa 10 dies de l’últim  B&B i ja hem assistit a una pluja d’informacions sobre com serà la fira que el supleixi i que salvi la moda barcelonina. Un consell: no es pot tenir tot, o volem una fira que porti a la ciutat grans noms internacionals  o volem impulsar la moda barcelonina. Són objectius diametralment oposats. Per complir el primer, els Think Tanks hauran de seguir buscant una fórmula.

080 Barcelona Fashion

080 Barcelona Fashion

Pel que fa al segon, una possible resposta ja tenia vida abans de tot aquest sobresalt. És tracta de la passarel·la 080 Barcelona Fashion, que el proper mes de març acollirà les propostes de 29 dissenyadors. La 080 sí que representa els valors de la moda a Barcelona, i compta amb el suport de noms consolidats com el de Miriam Ocariz o Txell Mirras. De moment, estic contenta que aquest enrenou amb el B&B hagi revifat l’interès per la 080, però per altra banda em fa una mica de por que no l’enfonsin intentant de totes totes que sigui un fenomen social i mediàtic com el que va ser el Bread & Butter.

Unes compres a Garage, la botiga second hand més famosa de Berlín

30 jul.

Era una de les parades obligatòries a la capital d’Alemanya, i no em queda cap dubte del perquè. Sortia a totes les guies amb una ressenya més o menys com aquesta: “la roba es ven al pes en aquest magatzem de roba indispensable pels amants del second-hand”. I ràpidament em venia al cap la imatge d’una bàscula gegant d’agulla plena de vestits de flors dels anys setanta i pantalons de vellut de color violeta  ¿Seria així de veritat?

La vam trobar en una zona més aviat poc turística, però molt ben senyalitzada. I era enorme: un magatzem, sí senyor. El més anys setanta que hi havia era el sofà estampat de l’entrada, però no estava a la venda.

Val a dir que la roba que es cobrava al pes era només la que no tenia etiqueta (i la majoria sí que en tenien), però si tens la sort de cara pots sortir amb un quilo de roba per 12,99 euros (9,99 euros durant la happy hour, que a Berlín és un concepte molt estès, i sembla que no només per les caipirinhes….)

Era un lloc perfecte per trobar roba hortera, per l’atrezzo de teatre, per a la impossible moda dels 80 i per comprar anodines i avorrides samarretes esportives fabricades en massa. Hi havia roba de noi, de noia, pels petits i fins i tot sabates i botes, que és l’última cosa que m’imagino comprant si ja ha passat per altres persones.

Roba de segona mà de Berlin

La Nati i el Félix exhibeixen les adquisicions de Garage

Al final no vaig comprar res, en part perquè jo tinc roba com per muntar un mini-Garage a casa, i en part perquè tot el que m’agradava era massa petit. Molt més productiva va ser la visita per a l’Olga, per a la Nati i per al Félix, que van triomfar amb les seves adquisicions perfectes per turistejar o per exhibir-se a qualsevol festival d’estiu. Una samarreta de ratlles, caçadora i faldilla texana, i una jaqueta d’autèntica pell per 18 euros (1,4 kilos).

Res a veure amb les botigues second-hand del carrer Riera Alta, de Gràcia, o els Encants , on no fa falta molt de temps per repassar els destartalats saldos als que ens tenen acostumats.