Mai no diguis mai, però jo diria que mai no em posaré….

Sempre em fixo en què contesten les estilistes i els dissenyadors quan els pregunten “Que és allò que  no et posaries mai?” Quina pregunta més dura. A mi m’agrada pensar que, fora de modes, tendències o gustos, sóc capaç de posar-me qualsevol cosa a sobre i no vull renunciar a res.

A més, tots coneixem algú que fa públic el seu odi especial cap al marró, el camuflatge o l’estampat de lleopard però que tarda res i menys en portar-lo quan es posa de moda. (Sí, mai no diguis mai, que després mira el que passa)

Però tots tenim les nostres manies, i per això m’he fet un top5 de les tendències que no portaré mai, aviam quan temps trigo a contradir-me i que tothom que llegueix aquestes línies m’ho pugui retreure per sempre.

Així, per començar, em veig forçada a no incloure l’única cosa que sí que estic 100% segura que no portaré mai dels mais: els sostenidors amb tires de silicona. Però és que de moment, cap estilista reconegut no ha dit que sigui tendència.

1. Les perles. A Supermodelo 2007 hi havia una prova en què les noies es vestien les unes a les altres amb combinacions de collars de perles (diademes, cinturons, braçalets…) La idea  era que les perles llueïxen a tothom, un cop s’ha trobat l’estil que més afavoreix a cadascú. Una sàvia concursant, incapaç de trobar una manera d’afavorir la seva companya, va concloure: “És que està molt millor sense”. I la Cristina Rodríguez, estilista a la que tots enyorem pels seus sagnants comentaris, li va donar la raó.
2. Els rombes: No m’importa quant de moda està el brittish style, per mi els rombes són un estampat impossible.
3. Mocasins: Ni actualitzats amb tacons quadrats, ni en clau rockabilly, ni evidentment dels tipus TOD’s i CAMPER. No entenc que no passin de moda d’una vegada.
4. Les gorres de bèisbol: És una qüestió personal… em queden fatal. Prefereixo boines i pameles.
5. Triquinis: Però només perquè no crec que trobi una ocasió per posar-me’l.

Ara que he fet públiques les meves tírries, tinc curiositat per saber les dels altres. Ànims, et sents bastant millor una vegada les veus escrites.