A la venda les samarretes guanyadores dels Music & Fashion Awards

La col·laboració de Cosmopolitan, Friday’s Project i el Escarabajo Amarillo per premiar dissenyadors debutants ja té guanyadors. Al desembre es va donar a conèixer aquest concurs dirigit als estudiants de disseny i moda per crear l’estampat d’una samarreta inspirada en la música (bé, deia el certamen del Rock, però a mi no em sembla que s’hagin acostat gaire al concepte rock&roll). Doncs la festa de presentació dels premis va ser el passat 30 de gener, i les samarretes de la col·lecció Music & Fashion Awards ja es troben en algunes de les botigues de Friday’s Project. Sí, he dit en algunes, perquè per exemple a Sabadell, que és la més nova, no les hem vist encara.

L’acció promocional que s’han marcat a Friday’s Project em sembla d’allò més encertada, ja que uneix la popularitat d’un concurs, que a més va ser promocionat de forma viral des d’Internet, amb el suport de grans noms de la moda. I és que junt amb la samarreta guanyadora del concurs, estan a la venda models ideats per noms conegudissims:  Ana Locking, Amaya Arzuaga, Javier Larrainzar, Roberto Torreta,Victorio i Lucchino i Angel Schlesser. Una bona manera de reinventar la idea de les col·laboracions amb grans estrelles (que ha fet famós a H&M però que també ha arribat a Naf Naf, Mango o TopShop), donant-li un enfocament molt en la línia del que representa Friday’s Project.

I jo que últimament estava preocupada per les decisions que es prenen al Friday’s. Després de prescindir de la colecció masculina (per mi, un gran error), de retirar les marques d’alta gamma com Fornarina o Nolita (ídem= error) i de presentar línees de roba per oficinista més pròpies d’un Benetton esquitxades amb alguns complements i tops nocturns a l’estil Bershka, el Friday’s Project estava totalment enfonsat entre les meves botigues top i veia del tot impossible una recuperació.

Music&Fashion Awards

Max Factor i Friday’s Project

Però últimament sembla que han pres el relleu de Desigual en l’execució de campanyes innovadores, col·laboracions i patrocinis. L’última és la campanya que està portant  maquilladors professionals de Max Factor a les botigues per fer demostracions amb les clientes. Aquests 2 pròxims caps de setmana seran a Sabadell.

Adéu B&B, hola 080

Sí, el Bread & Butter deixa Barcelona i aquí les autoritats vaguen desesperades per trobar una fira que torni a posar el Barcelona en el punt de mira de la indústria de la moda. Aquí els polítics donaven per fet que l’Ajuntament i la Generalitat comprarien el favor dels organitzadors i  mantindrien el certamen. Això sí, només els fa pena pels diners que recaudaven els hostelers, sense cap mena d’interès per la proposta del certamen o  pel que representa.

El que vull dir és que encara que és cert que les vuit edicions de B&B han estat un èxit, la fira no tenia i no ha tingut mai una relació directa ni amb la ciutat ni amb la nostra  indústria de la moda. En primer lloc, la fira no va néixer a Barcelona (no és que Berlín se l’emporti sinó que la recuperarà si és cert el que diuen els mitjans), i en segon lloc, no té cap mena de valor local; com diuen els organitzadors, el B&B és de naixement nòmada i internacional.

A més, val la pena recordar que aquesta era una fira més aviat elitista (sí, molt urbana però molt esnob) que no feia cap favor als nous valors barcelonins i que només estava a l’abast de grans marques com Desigual i Custo Barcelona, que no necessiten per res ser a Fira de Barcelona per situar-se a l’òrbita internacional.

I tot plegat jo me n’alegro si el B&B torna a la capital alemanya i recordo als polítics que, a més de no poder competir en un pla creatiu ( Berlín és una ciutat en un moment d’avantguarda gens comparable a la recessió d’idees barcelonina), no poden jugar tampoc la carta de la infraestructura (que a més és la que els concerneix directament). I és que la xarxa de transport berlinesa no es pot ni comparar amb la d’aquí, la relació qualitat-preu dels restaurants i hotels és excel·lent  i no em vull ni imaginar les possiblitats que té l’antic aeroport de Templehoff com a seu per un certamen com aquest.

Només fa 10 dies de l’últim  B&B i ja hem assistit a una pluja d’informacions sobre com serà la fira que el supleixi i que salvi la moda barcelonina. Un consell: no es pot tenir tot, o volem una fira que porti a la ciutat grans noms internacionals  o volem impulsar la moda barcelonina. Són objectius diametralment oposats. Per complir el primer, els Think Tanks hauran de seguir buscant una fórmula.

080 Barcelona Fashion

Pel que fa al segon, una possible resposta ja tenia vida abans de tot aquest sobresalt. És tracta de la passarel·la 080 Barcelona Fashion, que el proper mes de març acollirà les propostes de 29 dissenyadors. La 080 sí que representa els valors de la moda a Barcelona, i compta amb el suport de noms consolidats com el de Miriam Ocariz o Txell Mirras. De moment, estic contenta que aquest enrenou amb el B&B hagi revifat l’interès per la 080, però per altra banda em fa una mica de por que no l’enfonsin intentant de totes totes que sigui un fenomen social i mediàtic com el que va ser el Bread & Butter.

Compres online, una alernativa poc explotada per les grans marques

Cada cert temps, Mango inicia una campanya de renovació i promoció de la seva botiga on line, www.Mangoshop.com, a més de insistir en altres iniciatives com la seva secció “Que me pongo by Mango“.  No obstant, a mi, que per coses de la feina estic tot el dia manegant conceptes d’estratègia a internet relacionats amb la usabilitat, el posicionament, disseny i companyia, no m’agrada en absolut la manera com han resolt la web.

És més, em sorprèn sempre molt negativament com és que a la web d’una de les marques més populars continua havent-hi pre-homes, clics interminables, abús de flash i javascript, lentitud en la càrrega i un interès totalment nul en competir per les primeres posicions en els rànquings de Google. El més extrany és que aquesta situació es repeteix amb pràcticament totes les marques de moda de gran consum: cap de les webs d’Inditex és apta per la compra, tampoc la d’H&M, ni Benetton, ni System Action, ni tan sols Sfera.

Haig d’investigar una mica, però em dóna la sensació que les compres fashion a Internet estàn dominades per webs tipus e-Bay, Vip Venta o Privalia, o per la venda per catàleg tipus Venca, o la meva preferida, La Redoute. ¿Com és possible que fins i tot les marques de luxe s’hagin deixat passar al davant? ¿Tant malament surten els estudis de mercat com que els directius i les agències mantenen aquests desastres de webs durant anys i anys?

Amb aquesta reflexió m’acaba de sorgir una idea de negoci, em podria fer consultora de projectes d’internet especialitzats en moda, i crec que, a dia d’avui, encara em puc fer d’or. Com a mínim aquí a Catalunya i a Espanya, ja que visitar les webs de companyies estrangeres sempre dóna molta millor imatge. La botiga on-line que m’encanta i visito cada setmana és la de Promod. Les novetats de la col·lecció es poden veure abans que a les botigues, hi ha seccions amb idees i tendències, i a més, encara que només està en anglès i francès, tenen distribució de productes a Espanya. Una altra favorita és la web de Diesel, o la d’American Apparel, que és tot un exemple de com s’han de fer portar l’estratègia online per una marca de roba.

Temps fred, idees congelades

Sembla que aquesta setmana arriba una onada d’aire polar. M’agafa d’imprevist, em fa molta mandra que faci fred. M’havia acostumat a aquestes últimes tardors de caloreta, sobretot a Barcelona, on no fa falta treure la bufanda més que dos mesos a l’any.

Per vestir una mica estilosa, a més, crec que m’havia fet a la idea que aquest temps suau duraria bastant… Estic repassant les meves compres de temporada i no hi ha res que em serveixi pel fred. Només he comprat un jersei primet, un vestit estampat (fatal, és com de tul!) i una brusa de tirants (sense comentaris).

Compres per una tardor del s. XXI

Així que em toca redefinir el vestuari d’hivern i anar pensant en les tendències que vull traslladar a la compra compulsiva. També és veritat que aquest any em costa més trobar just el que havia pensat o el que havia vist a les revistes. No sé que serà la causa: falta de temps per recórrer botigues, col·leccions conservadores a les meves marques preferides per culpa de la crisi, massa idees preconcebudes….

El meu primer objectiu són unes botes esportives o uns botins. M’han agradat els que he vist de Diesel, Gioseppo i KangaROOS. La idea és un calçat per tot: mitja canya, bota plana amb civelles, o tipus Converse però més urbanes, de pell o platejades.

També pot ser interessant fer-se amb un xaleco de pell (imitada, per descomptat), que vesteixi camises i vestits d’aire Janis Joplin que he comprat pensant per error que serien aptes pel desembre. Serveixen també els jerseis de llana sense mànigues.

És imprescindible adquirir alguna cosa amb quadre escocès. La bona notícia és que com que estan per tot arreu, és fàcil trobar un accessori baratet al Bershka, H6M o Pull & Bear.

Com que al final, en l’obrir l’armari només hi ha roba negra, texana o marró, haig de mentalitzar-me en no comprar mai més prendes bàsiques que facin “fons d’armari”. Només perseguiré jerseis de color mostassa, samarretes fúcsia o mini parkes verdes.

D’acord amb els meus principis de no-excessiu consumisme i reciclatge de propostes, recuperaré d’altres temporades la caçadora i el bolso de cuir, els jerseis XXL, les botes d’aigua, mini-vestits per portar amb texans pitillos i la bufanda i els guants de llana més llargs.

Una espessa boira sobre Lois

El tancament definitiu de Sáez Merino deixa incert el futur de la marca

Johan Cruyff va ser imatge de Lois als anys 70

La idea dels propietaris de les marques Lois, Caroche, Cimarrón i Caster de deixar el mercat havia estat mencionada en moltes altres ocasions pels mitjans de comunicació. La companyia estava en crisi, tenia deutes, litigis, problemes per competir amb els fabricants asiàtics i havia vist mica en mica erosionada la seva reputació internacional.

És una llàstima per Lois, la firma estrella d’aquesta casa valenciana, que és segur que no desapareixerà tal com insinúen els titulars d’alguns diaris, sino que es quedarà a l’espera d’un possible comprador. Pels nostàlgics del que ha significat Lois en el món del jean, seria ideal que passés a mans d’un grup especialista en aquest mercat (Levi’s, Lee, Pepe Jeans o Replay), però clar, qui paga mana, i de segur que ens sorprendrà veure qui acaba fent-se amb el control de la marca.

Per ser agosarada i no deixar aquest post com un mer comentari d’una notícia de la qual s’han fet ressò tots els mitjans (jo la vaig veure ahir a El País, faré la meva aposta sobre els futur amos d’una marca amb valors molt propis i identificables: el brau, modernitat, entorn urbà, els colors i estampats llampants… Doncs bé, opino que un comprador ideal és Desigual

Noves obertures d’H&M a Barcelona

Està clar que la crisi no afecta a tothom per igual: mentre moltes sastreries de tota la vida i botigues de marca tanquen les portes o fan “promocions especials” en temporada fora de rebaixes, alguns han vist la oportunitat de mostrar totes les cartes i treure profit d’un mercat inmobiliari a la baixa, uns competidors empobrits per la situació econòmica i un avantatge competitiu molt important que és vendre roba per a totes les butxaques.

Evidentment em refereixo a H&M i al bombardeig de notícies sobre obertures de noves i immenses botigues a Barcelona. Notícies excitants per mi i de segur per molts altres fans de la col·lecció DIVIDED d’aquesta firma (com la Meri, per exemple, a qui agraeïxo haver-me passat aquesta info), perquè d’aquí a final d’any ens podrem perdre en H&Ms de tamany Corte Inglés tan cèntrics com:

H&M

Diagonal 572: A l’antiga seu d’Auna i Ono, molt a prop de l’Illa Diagonal, la companyia ha llogat 2.500m2 per fer una botiga que té totes les col·leccions, inclosa la de nens, que fins ara només venien a Diagonal Mar.
La Rambla 151: On hi havia la mítica botiga Modelo, un espai de 2.000m2 més, en una ubicació on fa competència de veritat a l’imperi Inditex. Recordem, que H&M té ja al centre la botiga de Portaferrissa i la de Passeig de Gràcia.

Però el que més sorprèn és que cap d’aquests dos espais serà de veritat el Flagship de la marca a Barcelona: H&M ha encarregat a l’Estudi Mariscal (sí, els del creador del Cobi i referència de la marca de disseny Barcelona) l’interiorisme del temple definitiu Hennes & Mauritz. Estarà al Portal de l’Àngel 22, a l’antic edifici de Gas Natural (el mateix que va veure fallir un Bennetton no fa gaire). La botiga obrirà previsiblement al novembre, i pel que hem pogut saber gràcies als mitjans de comunicació, tindrà fins i tot un servei de personal shopper. Fins que obrin, us deixo una imatge de la maqueta de com serà l’interiorisme que han pensat a Mariscal.